|
La segona jornada de la UPEC 2021 ha començat amb un debat titulat “Entre el Rei Ludd i el tecnooptimisme”, que ha comptat amb la presència de Marta Delatte, periodista i directora de recerca de Liquen Data Lab, Michale Donaldson, comissionat d’Innovació Digital, Administració i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona, i Núria Vergés, professora de Sociologia a la UB i membre de Donestech, moderats pel periodista Quico Sallés.
Donaldson ha volgut assenyalar que quan parlem d’escletxa digital parlem de diferents excletxes. D’entrada, pel que fa a l’accés, ha explicat que “només l’1% de la població de Barcelona no es pot permetre l’accés a Internet per qüestions econòmiques”. “Més enllà de l’escletxa en l’accés, també hi ha una escletxa en l’accés als dispositius i finalment una tercera escletxa en l’ús que fem d’Internet”.
Delatte ha assenyalat que les mancances que la pandèmia ha posat sobre la taula “són temes que les feministes que treballem amb temes de tecnologia estem alertant des de anys i ningú ens fa cas”. Ha volgut portar la mirada crítica més enllà d’allò evident: “Ja sabem que el pati està fatal quan parlem de Trump, però com està el pati quan parlem dels llocs on anem a buscar coneixement? Només un 18,2% de les biografies que pots trobar a la Wikipedia són de dones, i en la producció la participació de viquipedistes dones és del 8,8%”.
De cara a l’estudi de la situació, Vergés ha criticat que “les dades que tenim estan molt poc interseccionades”. “Encara hi ha usos molt diferenciats de la tecnologia, les dones segueixen mirant més coses relacionades amb la salut i la cura de la família, mentre els homes miren coses que tenen més a veure amb el lleure”, ha destacat. I ha afegit que “hem de tenir en compte també la pobresa de temps, que afecta més a les dones, i el temps també és un recurs”.
El segon debat de la jornada ha aplegat a tres ponents joves, Rita Rakosnik, historiadora de l’art i gestora cultural, Lucía Aliagas, historiadora i responsable d’Acció Jove de CCOO, i Susanna Miquel, estudiant d’economia i història i militant de l’Associació d’Estudiants Progressistes a la UdG, moderades pel periodista João França. Han partit d’un qüestionament al títol de la sessió “Nous debats en la Generació Z”, ja que el plantejament generacional sovint parteix de lògiques importades i invisibilitza altres eixos en què es comparteixen vivències. Al llarg del debat han entrat a reflexionar sobre qüestions com la salut mental, les formes d’organització, l’ús de la llengua o les xarxes socials. Han coincidit en què la mirada que poden fer el futur és pessimista, però que això també les porta a actuar per transformar el món que ve.
La cloenda del dia ha anat a càrrec de Bob Pop, en diàleg amb la periodista Laura Aznar, que ha parlat de la sèrie que ha estrenat recentment, Maricón perdido, i també de l’actualitat política. “Si tinc el privilegi de tenir veu, què menys que explicar la veritat”, ha dit en relació a la sèrie, i ha remarcat la importància “de que totes tinguem l’ocasió d’explicar la nostra història amb la nostra pròpia veu, i que no hi ha una manera estàndard de ser res, i jo volia explicar la meva”. Pel que fa a la situació política, i amb la mirada posada en Madrid, ha reivindicat que “quan l’esquerra arriba al poder ha de fer polítiques que no decebin la classe treballadora”, perquè, ha afirmat, “no tinc clar que l’ultradreta mobilitzi la classe treballadora, sinó que més aviat són les polítiques de l’esquerra que no la interpel·len el que la porta a votar la dreta”.
Quan es va perdre Madrid?
Aquest dijous també ha tingut lloc el debat titulat “Quan es va perdre Madrid?”, que ha comptat amb Rosa Paz, periodista i membre del comitè editorial d’El Periódico, Beatriz Gimeno, diputada a l’Assemblea de Madrid per Podemos, i Carlos Girbau, membre d’Attac i regidor d’Ahora Ciempozuelos, moderats pel periodista Sergi Picazo.
Paz ha assenyalat Madrid com “el laboratori de les polítiques liberals del PP, amb impostos baixos i serveis públics low cost”. Ha assegurat que “La baixada d’impostos que fa que Madrid competeixi deslleialment amb les altres comunitats autònomes se suma a l’efecte de capitalitat, que fa que tot i això tingui millors infraestructures, i al fet que la majoria de contractes públics es fan amb empreses amb domicili a Madrid, o sigui que competeix inflada pel BOE”.
En la mateixa línia, Girbau ha afegit que la madrilenya no és una economia sense intervenció a Madrid com pretén la dreta, sinó que “si hi ha una economia intervinguda és la de Madrid, que depèn molt dels lligams amb el poder, amb l’estat; no hi ha un estat mínim, el que hi ha és una política social ridícula”. D’altra banda, ha apuntat que la política madrilenya no respon només a la voluntat de les elits de la capital, sinó que és un projecte del conjunt de les elits espanyoles. “Es construeix Espanya a través de la capital, i aquesta capital reflexa com s’entén Espanya des del punt de vista d’aquestes elits”.
En resposta a la pregunta que planteja el títol de la sessió, Gimeno ha dit que va ser amb el tamayazo. “Va ser un punt d’inflexió perquè la corrupció i els diners van guanyar a la democràcia, però el més important és que no vam fer res, es va deixar passar com si res”. Davant les comparacions entre Ayuso i Trump, la diputada madrilenya ha assegurat que “Ayuso no és com Trump, és com Aguirre, que ja abans de Trump era una líder que representava una personalitat potent, menyspreadora dels enemics, contenta i orgullosa de mostrar falta de cultura, i en definitiva de ser un bulldozer”. “És una personalitat que encarna i personifica molt bé la política que encarna el PP, arrassa amb tot, no té perquè saber de res, però per algun motiu sembla que cau bé”, ha remarcat.
Pots descarregar les fotografies AQUÍ
Pots recuperar els videos de les Jornades AQUÍ
|
