|
La conferència inaugural de la UPEC del 2021, sota el títol “El govern de les togues”, ha estat a càrrec de l’exjutge del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, que ha repassat al detall la sentència de l’anomenat judici del procés. Martín Pallín ha començat agraint la invitació a la UPEC i assenyalant que el nom d’universitat progressista “és una redundància, perquè una universitat o és progressista o és un col·legi de l’Opus Dei”. L’exjutge és molt crític amb la sentència, i ha parlat també sobre quin pot ser el seu recorregut futur. “El Tribunal Europeu de Drets Humans no té cap presencent de condemna a un Govern elegit democràticament per un Parlament que representa la sobirania popular”. Ha remarcat el caràcter polític del procés, per exemple criticant “que la sentència digui que es va intentar enganyar dos milions de catalans, i això és una ofensa que es podria haver estalviat el senyor Marchena, perquè es van presentar a les eleccions amb aquestes propostes, i això no és un engany”.
El debat del matí ha portat per títol “Els últims dies de la monarquia?”, i ha comptat amb la periodista i escriptora Rebeca Quintáns, el politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca, i la directora del diari Público, Ana Pardo de Vera, moderats per la periodista Sara González.
Per Pardo de Vera, “Catalunya i la resta d’Espanya no són comparables, Catalunya de facto ja és republicana, el desprestigi de la monarquia comença a fraguar-se a Catalunya, però també amb altres esdeveniments, com el 15M, que han posat en qüestió els privilegis de la monarquia”. No obstant, considera que “mentre el Partit Socialista no passi de la teoria a la pràctica republicana, ells tenen la clau, mentre no abracin els seus orígens republicans, no s’acabarà la monarquia”.
Quintáns, en canvi, és més optimista pel que fa al final de la monarquia. “Avui només el 8% de la població mundial viu sota una monarquia, quan en el segle XVIII era la principal forma de govern”. “A totes les monarquies europees hi està havent crisis i s’estan proposant relleus, i totes estan sotmeses a més control democràtic que l’espanyola”, ha afegit. Assegura també que “a Espanya no hi ha monàrquics, la dreta mai ha estat monàrquica, sinó que es declarava juancarlista; ara el que hi ha és una relació conveniència entre Felip VI i l’extrema dreta”.
Sánchez-Cuenca per la seva banda ha parlat de tres línies de ruptura, la territorial, la ideològica i la de la joventut. “Els partits majoritaris no permetran un referèndum sobre la monarquia no tant pel resultat en el conjunt de l’estat, sinó per les diferències territorials tan grans que hi ha”, ha apuntat. Pel que fa a l’edat, recorda que la joventut és majoritàriament republicana, però caldrà veure si canviaran de postura amb l’edat o si mantindran el seu republicanisme amb el pas del temps.
Les esquerres després de la pandèmia
Abans, la inauguració institucional d’aquesta edició ha anat a càrrec dels secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, respectivament, i de Jaume Collboni, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, que representava també la Diputació de Barcelona. Pacheco ha començat prenent el títol de l’edició d’enguany amb un afegit: “L’essencial és invisible als ulls, però també a la consciència col·lectiva”. Ha reivindicat el paper del treball, que “s’ha mostrat essencial per fer front a la pitjor crisi que hem conegut a les nostres vides”. “En un moment de la postmodernitat en què pot semblar que el treball està en fase de desaparició, s’ha demostrat que no és així, s’ha mostrat cabdal per sostenir la salut i la vida”.
Collboni ha recordat el paper dels serveis públics durant la pandèmia, així com de les respostes comunitàries que s’han articulat a través de les polítiques públiques, i han estat “fonamentals”. Ha remarcat la importància de preguntar-se des de les esquerres quin és l’impacte de les grans plataformes, de la digitalització, sobre les nostres vides o sobre el model laboral. “Les plataformes poden incidir en la nostra democràcia, i aquest és un tema d’una profunditat i una gravetat total, però ha anat tan ràpid que no hem pogut incidir en el repte que suposen, sobretot per les esquerres”.
Ros, per la seva banda, ha dit que “si són essencials i imprescindibles els serveis públics, han de deixar d’estar retallats, perquè estan donant resposta a la situació amb els pressupostos de fa 10 anys”. “Des del punt de vista de la crisi econòmica hi ha un excés d’eufòria, sembla que s’hagi acabat la crisi sanitària i per tant la crisi econòmica, i farem com si res com el 2009”, ha alertat.
Pots descarregar les fotografies AQUÍ
Pots recuperar els videos de les Jornades AQUÍ
|
